HOME SERVEIS QUI SOM PROJECTES CONTACTE
Antropòlegs.lab

ANTROPÒLEGS.LAB

Aquest web es troba en fase de desenvolupament.

L'empresa Antrpolòlegs.lab utilitza temporalment la pàgina web
del Laboratori de paleoantropologia i paleopatologia del Museu arqueològic de Barcelona.

ANTROPÒLEGS.LAB és una empresa d’antropologia biològica que es dedica a l’estudi integral de les restes paleoantropològiques.

L’estudi de les restes humanes s’entén com una possibilitat de reconstruir, el més àmpliament possible, la vida de les poblacions del passat. Partint de l’anàlisi i identificació individual de cada un dels esquelets recuperats es pretén reconèixer els trets bioantropològics que caracteritzen cada grup osteològic.

L’experiència en l’àmbit de les restes antropològiques procedents de contextos arqueològics ha permès ampliar la contribució dels serveis antropològics també en d’altres sectors no estrictament de l’arqueologia i el patrimoni històric.

Núria Armentano

Antropòlegs.lab treballa amb diferents universitats, empreses i administracions, cosa que ens ha facilitat crear una xarxa de col·laboradors experts en diferents àmbits. Això ens permet trobar sempre les persones més adequades per participar en cada projecte. A més, la nostra professionalitat i experiència ens permet oferir places de pràctiques externes per als estudiants del grau d'arqueologia de la UAB i de la UB, i grau d'Antropologia i Evolució Humana de la URV/UOC.

Des de l'any 2017, l'empresa Antropòlegs.lab és l'adjudicatària del servei de gestió i explotació del laboratori de paleopatologia del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona per a la realització d'activitats empresarials vinculades a la recerca i redacció d'estudis antropològics de restes antigues.

Núria

Núria Armentano Directora

Arqueòloga i PhD en Antropologia Biològica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Experta en osteologia humana i arqueologia de camp.
Col·laboradora del Grup de Recerca en Osteografia de la UAB

Perfil a Reserchgate.net
Perfil a UAB.cat

SERVEIS

QUÈ OFERIM

Antropologia de camp:

Treball de camp

  • Seguiment d’intervencions arqueològiques amb presència de restes esquelètiques humanes.
  • Excavació i aixecament de restes esquelètiques de contextos funeraris antics i recents.
  • Valoracions antropològiques de camp. Diagnòstics antropològics de camp.

Treball de laboratori:

  • Neteja i reconstrucció esquelètica. Neteja en sec/ neteja en aigua. Reconstrucció reversible.
  • Estudi antropològic de restes. Anàlisi morfomètrica. Diagnòstics d’edat i sexe. Estudi paleopatològic. Anàlisi tafonòmica.

A part dels estudis antropològics rutinaris s’ofereixen anàlisis complementàries que permeten l’exploració i el reconeixement d’alguns elements biològics per tal de fer una millor interpretació de les restes en estudi.

Treball de laboratori

Anàlisi dels caràcters discrets: caràcters no mètrics observables tant a crani com a postcrani que poden aparèixer per la combinació de l’acció de determinats gens, i de la influència de l’ambient.

Anàlisi de la morfologia dental: anàlisi de la variació morfològica present a la dentició humana. Pot aplicar-se en la solució de problemes antropològics associats a estructures de parentiu, relacions genètiques entre grups i patrons de mobilitat del passat, i identificació forense.

Histologia de teixits: tot i que la matèria fonamental dels estudis antropològics i paleopatològics la constitueixen les restes òssies, la recuperació en contextos arqueològics de teixits tous dessecats o parcialment momificats aporta noves fonts d’estudi i metodologia. L’anàlisi històlògica permet reconèixer de quin tipus de teixit es tracta, i si eventualment hi ha patologia.

Extracció i preparació de mostres per anàlisis de DNA.

Preparació de mostres per a datació de C14.

Preparació del material esquelètic estudiat per al seu dipòsit definitiu.

Docència:

Convenis específics de cooperació educativa per a la realització de pràctiques acadèmiques externes (curriculars) en entitats col·laboradores per als estudiants dels graus d'Arqueologia, Història i Biologia.

PROJECTES

RECULL DE PROJECTES

Selecció d'alguns dels projectes en què hem participat. Feu click sobre la imatge per tenir més informació

1 / 5
Panteó de Santes Creus

L’any 2009, en el marc del 850è aniversari de la fundació del Reial Monestir de Santes Creus que s’havia de commemorar l’any 2010, el Museu d’Història de Catalunya va plantejar com a objectiu estratègic la restauració escultòrica del panteó reial de Santes Creus.

Pàgina web del projecte

Estudi de les tombes Reials del Monestir de Santes Creus.
2 / 5
Excavació de restes de la Guerra Civil espanyola

Des del 2008 hem tingut l'ocasió de poder col·laborar en les tasques de recuperació i estudi de restes de la guerra civil i la dictadura franquista.

Entre els molts projectes, volem destacar la feina realitzada a la fossa de Gurb (Osona, 2008), a Torelló (2015), al cementiri de Tremp (2016), a la Serra de Riés (Penedès, 2015), la recollida de restes superficials per les Terres de l'Ebre (Fatarella, Coll de Coso, Mas de Prades, Mas Torrenova, Molló, Pou del Baró, Vall de la Torre, Cirera del Ros, Camí Vell... 2010 i 2011), per Vilanova de Meià (La Noguera, 2017) i per Gavet de la Conca (Pallars Jussà, 2017), i l'excavació i estudi de les restes a la fossa de Figuerola d'Orcau (Pallars Jussà, 2017)

Localització, excavació i estudi de restes de la Guerra Civil i la dictadura franquista
3 / 5
Projecte Thafos M.

Al llarg de l'any 2010 es va tirar endavant la construcció de l'espai TAPHOS-m (Taphonomical and Anthropological Project. Human Osteobiografphy using Sus scrofa domestica model) al terme municipal de Sant Martí de Maldà (Urgell). Al març del 2011 s'inhumava l'últim dels 26 exemplars de porc que s'utilitzen per l'experiència.

L'objectiu del projecte iniciat és analitzar els efectes tafonòmics sobre materials ossis faunístics tenint el màxim control de variables prèvies a la inhumació, i referents al tipus d'estructura funerària que allotja el cadàver. L'espai elaborat de forma experimental recrea les condicions de les dues tipologia funeràries bàsiques que al llarg de la història de la humanitat s'han utilitzat per a enterrar els morts: la que permet una descomposició del cos en espai buit, i la que permet una descomposició del cos en espai colmatat.

Enllaços relacionats amb el projecte:

Projecte Thafos M.
4 / 5
Teratoma ovàric

El complex arqueològic de La Fogonussa, excavat durant les intervencions arqueològiques vinculades amb la construcció del tram IV del Canal Segarra-Garrigues, va aportar, entre d'altres troballes arqueològiques, les restes d'una necròpolis d'època romana. L'enterrament EN87 presentava un cos estrany a nivell de la cintura pèlvica.

L'estudi antropològic de les restes i l'anàlisi d'aquesta peça, han permès reconèixer i documentar un cas de calcificació pèlvica o abdominal excepcional: un teratoma ovàric.

La peça medeix uns 44 mm de diàmetre màxim, té una forma esfèrica incompleta, i buida, semblant a una closca d'ou, i amb unes parets molt fràgils. Externament presenta una protuberància que per la part interna correspon a una adherència òssia amb dues dents enganxades, incloses. Entre el sediment de l'interior es van recuperar dues peces dentals més, i un fragment d'os. Els teratomes solen ser benignes, i contenen restes de matèria orgànica, com pèls, dents, ossos, mucositats... al seu interior. El cas de la Fogonussa esdevé un dels teratomes més antics coneguts d'Europa.

Teratoma ovàric
5 / 5
Un nadó ben petit

Un nadó ben petit. Death during early pregnancy: the evidence from a pregnant medieval woman.

Les intervencions arqueològiques als entorns de l’església parroquial de Sant Julià d’Argentona (Maresme) el 2015, van permetre recuperar, entre d’altres restes arqueològiques, una part del cementiri medieval.

Un dels aspectes més rellevants de les tasques d'excavació, exhumació i estudi antropològic que s'ha fet de les restes ha estat la troballa i anàlisi de les restes esquelètiques d’una dona embarassada de 5 mesos. Les restes òssies d'aquest infant no nascut esdevenen un cas excepcional de recuperació d'un dels fetus més antics documentats a nivell europeu, i ens permeten tenir més dades sobre la maternitat al passat.

Un nadó ben petit

A partir de l'examen dels ossos podem arribar a saber l’edat, l’estatura i el sexe de l’individu,
així com els fets vitals que han afectat els ossos.
També podem inferir quina podria haver sigut la seva activitat física, si era dretà o esquerrà i,
a partir de l'estudi de les dents, el tipus d'alimentació que duia.

DIVULGACIÓ

PRESÈNCIA ALS MITJANS

Selecció de notícies sobre la nostra feina aparegudes als mitjans

CONFERÈNCIES A TRIBUNA D'ARQUEOLOGIA

Tribuna d’Arqueologia 2016-2017 “Les darreres intervencions arqueològiques d’urgència del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya (2016)”

Tribuna d’Arqueologia 2014-2015 “Les darreres intervencions arqueològiques d’urgències del Servei d’Arqueologia i Paleontologia a les Terres de l’Ebre”

Tribuna d’Arqueologia 2012-2013 “La Fogonussa (Sant Martí de Maldà). Ibers, romans i visigots a la comarca de l’Urgell. Excavacions al tram IV del Canal Segarra-Garrigues”

Troballa d’un tumor ovàric a l’esquelet d’una dona d’època romana, al jaciment de la Fogonussa (Sant Martí de Maldà, Urgell)

Cicle de conferències al Museu Comarcal de l’Urgell: La descoberta del patrimoni del canal Segarra-Garrigues a la comarca de l’Urgell

Presentació del “Projecte Tafonòmic” a Sant Martí de Maldà (Urgell)

Tribuna d’Arqueologia 2011-2012 “La Cantorella (Maldà, Urgell), una nova ocupació del neolític final i del bronze inicial en plena vall del Corb”

Tribuna d’Arqueologia 2006 “La cova sepulcral de Montanissell (Sallent-Coll de Nargó, Alt Urgell): Pràctiques funeràries singulars durant l’edat del bronze al Pre-Pirineu”

CONTACTE

ON SOM

Ens trobaràs al laboratori de la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya

Passeig de Santa Madrona, 39-41 Parc de Montjuïc.
08038 Barcelona